Ara que s'acaba l'any i sempre fem repassada del que hem viscut, vos regale una xicoteta mostra del temps que hem compartit dins i fora de l'escola. Sé que en fareu un bon ús de les imatges. Recordeu que cadascun de nosaltres té dret a la seua imatge.

BON NADAL

Fenomenals, l'alberg, l'hotel, els menjars i fins i tot el xófer. De primera. Una salutació per a Jorge de Catadau. Sempre al nostre abast. Com a experiència vital molt enriquidora per a tothom, molt més del que podríem haver imaginat ningú. I és que els adolescents són incommensurables. Mai acabes de descobrir-los. Com a cap persona, per cert. La fita era monumental. Massa -diria jo-, per a urbanites poc avesats a la muntanya. Però el coratge i l'orgull van fer la resta, les ganes d'autosuperar-se, de no donar-se per vençuts ni vençudes malgrat les butllofes als peus (que també eren monumentals). A parts iguals, dolor i satisfacció, com en la vida. El camí era i és una fantàstica metàfora de la vida. Del que costa tot en la vida, de què l'alegria i el patiment que ens deixa empremta, solen anar junts; de què unides, les persones, som capaços de molt més que a soles. Probablement per a d'alguns, acostumats a la sobreprotecció, a la comoditat, al conformisme, ha estat una demostració del que poden arribar a fer, del que poden arribar a ser. Un moment de creixement personal.


Ha estat un plaer, de veritat, compartir aquestos dies amb vosaltres i els meus col.legues, Paco Lluís i Enric. Un recordatori que espere vos agrade. Bon estiu!

La propera setmana toquen controls de final de curs. Queda l'esforç final que, com la filosofia sembla inevitable, però sempre ens deixa insatisfets a tots, mestres i estudiants. I desprès marxem cap a Navarra, una experiència nova en batxillerat que en altres ocasions havia optat per ciutats com Granada o Mallorca. Enguany optem per la muntanya en un intent d'aconseguir un viatge diferent, més barat i que ofereixca una alternativa d'oci als nostres joves. Ha costat prou convéncer-los, però finalment hem aconseguit un grup maco de xics i xiques valents. Farem en dos etapes la distància entre Orreaga (Roncesvalles) i Iruña (Pamplona), uns 48 kms.

Desprès de la matinada i d'un bon grapat d'hores d'autobús, ens esperen uns 12 ó 14 kms. de marxa des de les rodalies d'Orreaga a Espinal, on està el nostre camping. Orreaga-Roncesvalles és una de les fites més importants del Camí de Santiago francès que entra per aquesta xicotetat localitat de pas cap a Santiago de Compostela. En realitat, aquest conjunt arquitectònic medieval fou als inicis un hospital per als peregrins i era visitat per jaure allí el rei Sancho VII. La bellesa de la Colegiata d'estil gòtic francés, la vall i la presència constant de caminants ad itinere vinguts de tots els països del món serà un record que ens acompanyarà en la marxa cap a Espinal.

Auritz (Burguete) i Arizberri (Espinal) són dos "pobles-carrer" que naixen per donar servei als peregrins cap a Santiago i que es troben en "el territorio más malditamente salvaje de los Pirineos" segons paraules d'Ernest Hemingway, el gran escriptor nord-americà i gran coneixedor d'aquestes terres navarres. Allí ens espera l'Alberg-camping Urrobi per a un descans que serà més que necessari.

Al matí en direcció a Zubiri i des d'allí cap a Iruña travessant la història i la natura en una amalgama perfecta. Rius, esglèsies, boscos, ¿donyets? Seran uns 30 kms. Ho suportarem? Serem capaços d'arribar a la nostra fita o tindrem que cridar a l'autobús vençuts? En qualsevol cas, arribarem a Iruña i l'hotel NH Agustinos (com no podia ser d'altra forma!) ens espera. Un bany, un sopar i ... silenci. A dormir. Cap a migdia tornarem. Hores de ipod, llibres, converses, rises i de segur, de nou, silencis.