Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Plató. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Plató. Mostrar tots els missatges
Ana Estela i Gallach
Ana Estela i Gallach
En aquest tema estem estudiant algunes de les alternatives per enfrontar el problema filosòfic de la possibilitat del coneixement, el seu origen, fonaments i límits. A més a més dels materials utilitzats a classe (manual i unitat multimedia amb activitats on line en suport de Power Point), podeu complementar el vostre estudi amb aquestos recursos:

Sobre el relativisme i Sòcrates

Sócrates y sofistas

View more PowerPoint from minervagigia

Sobre el mite de la caverna de Plató on mostra el seu dogmatisme filosòfic.


El laberinto y el  hilo de Ariadna: Platón y el mito de la caverna. Explicació senzilla, amb material audiovisual y actividades on line.

Platón 2.0

View more PowerPoint from minervagigia

El racionalisme cartesià i el dubte metòdic
Descartes Introducción

View more PowerPoint from arme
L'empirisme
David Hume

View more PowerPoint from minervagigia
Ana Estela i Gallach
A hores d'ara ja estem familiaritzats una miqueta amb el mite de la caverna de Plató. L'hem analitzat des del punt de vista de la realitat i del coneixement. Hem vist com retrata el dogmatisme, el relativisme ... com ens ajuda a mirar-nos a nosaltres mateixos i a la Humanitat. Són molts els missatges del mite de la caverna. No sé si seria un atreviment dir que és un escrit etern perquè parla a la Humanitat de la Humanitat. 

A la imatge que recrea de manera esquemàtica el mite, en teniu el link a FILÓPOLIS.

Ana Estela i Gallach
A la TV catalana, al canal 33 el programa AMB FILOSOFIA dedica tot un espai a LA VERITAT. Nosaltres no hem fet cap altra cosa durant aquest trimestre que pegar-li voltes i revoltes a la veritat, al coneixement. Hem aclarit conceptes i hem aprofundit a les posicions filosòfiques més destacades a la reflexió sobre la veritat.

Ací uns quants professors, periodistes, escriptors i fins i tot, un mag ens ajudaran a consolidar els nostres coneixements i ampliaran la nostra percepció d'una de les primeres i més grans preocupacions humanes. En sortiran de grans pensadors: dels primers, dits els presocràtics, Parmènides, també Plató, Descartes, Hegel i finalment els filòsofs de la sospita - Marx, Nietzche, Freud-, que van a qüestionar la visió tradicional de l'home i la veritat al segle XIX.

No tingau por. Hi haurà d'idees comprensibles i d'altres que no tant; de reflexions suggeridores que despertaran la curiositat i vos faran pensar, buscar la veritat sobre la veritat perquè, com diu sàviament el conductor del programa Emili Manzano: "el que importa no és dir a la gent que pot pensar, sinó mostrar-los com poden pensar".

Ja sabeu els comentaris, preguntes, reflexions són sempre importants.


Ana Estela i Gallach

La tercera funció de la racionalitat i la més complexa és ENRAONAR a través de BONES ARGUMENTACIONS. Es la funció més típicament humana, encara que a hores d'ara, sembla en desús. Sembla importar-nos més l'opinió, tenir una opinió que saber justificar-la. 

Tanmateix, a l'àgora atenesa, era molt important saber defensar les pròpies opinions, parlar de forma convincent, elegant, amb discursos bells, signe de bellesa interior.


A continuació vos propose algunes activitats sobre l'art de la paraula i l'argumentació.

Activitat 1

Contesta per anar aclarint un poc els teus pensaments ...
  1. Si consultes als teus pares si pots sumar-te a la vaga i et diuen que no, que ells són els que han de decidir, estan donant-te una "bona raó"?
  2. Es una "bona raó" per eixir amb un xic o xica que puga ajudar-te als estudis?
  3. Com pots convèncer a un amic o amiga de què tens una "bona raó"?
  4. Es una "bona raó" per aprovar a l'alumnat considerar exclusivament la seua classe social o que ha estat malalt durant una bona part del curs?
  5. Per a què argumentem els humans?

Activitat 2

Fedre en el següent fragment, conegut com el mite de les cigales, respon a la pregunta que li fa Sòcrates sobre si necessitem escriure i parlar bé.

Llig-lo i contesta:
  1. Anota quin és el tema del fragment. Són les cigales, realment del que parlen?
  2. Indica quina és la tesi de Plató sobre el tema anterior.
  3. Es semblant el plaer que et produeix un bon menjar quan tens fam que el que et dona escoltar una peça musical? Justifica la teua opinió.
  4. Indica en manifestacions artístiques que tinguen com a suport fonamental el llenguatge, les paraules, l'escriptura i raona la importància de l'art en la vida de les persones.


Fedro
¿Es posible que me preguntes si debemos? De qué serviría la vida, si no se gozase de los placeres de la inteligencia? Porque no son los goces, a los que precede el dolor como condición necesaria, los que dan precio a la vida; y esto es lo que pasa con casi todos los placeres del cuerpo, por lo que con razón se les ha llamado serviles.
Sócrates
Creo que tenemos tiempo. Lo que me parece es que las cigarras, que cantan sobre nuestras cabezas, y conversan entre sí, como lo hacen siempre con este calor sofocante, nos observan. Si nos viesen en lugar de mantener una conversación, dormir la siesta como el vulgo, en esta hora del medio día al arrullo de sus cantos, sin ocupar nuestro entendimiento, se reirían de nosotros, y harían bien; creerían ver esclavos que habían venido a dormir a esta soledad, como los ganados que sestean alrededor de una fuente. Si por el contrario, nos ven conversar y pasar cerca de ellas, como el sabio cerca de las sirenas, sin dejarnos sorprender, nos admirarán y quizá nos darán parte del beneficio que los dioses les han permitido conceder a los hombres. [311]
Fedro
¿Qué beneficio es ése? Me parece que nunca he oído hablar de él.
Sócrates
No parece bien que un amigo de las musas ignore estas cosas. Dícese que las cigarras eran hombres antes del nacimiento de las musas. Cuando éstas nacieron y el canto con ellas, hubo hombres, que de tal manera se arrebataron al oír sus acentos, que la pasión de cantar les hizo olvidar la de comer y beber, y pasaron de la vida a la muerte, sin apercibirse de ello. De estos hombres nacieron las cigarras, y las musas les concedieron el privilegio de no tener necesidad de ningún alimento, sino que, desde que nacen hasta que mueren, cantan sin comer ni beber; y además de esto van a anunciar a las musas, cuál es, entre los mortales, el que rinde homenaje a cada una de ellas. Así es que, haciendo conocer a Terpsícore los que la honran en los coros, hacen que esta divinidad sea más propicia a sus favorecidos. A Erato dan cuenta de los nombres de los que cultivan la poesía erótica; y a las otras musas hacen conocer los que las conceden la especie de culto que conviene a los atributos de cada una; a Caliope, que es la de mayor edad, y a Urania, la de menor, dan a conocer a los que dedicados a la filosofía cultivan las artes que les están consagradas. Estas dos musas, que presiden a los movimientos de los cuerpos celestes y a los discursos de los dioses y de los hombres, son aquellas cuyos cantos son melodiosos. He aquí materia para hablar y no dormir en esta hora del día.
(Fedro, 258d-259a-d, Ed. Gredos, Madrid. Trad. Patricio de Azcárate)

Ana Estela i Gallach
CLICA EN LA FOTO. Cúmbia epistemològica. LES LUTHIERS
Ja és clar que el dia 15 de juny serà el control final. Comprendrà:
  1.  La recuperació de lògica (tema 1 volum 1)
  2. El tema 2,  El saber: Veritat i realitat 
  3. El tema 3, Què és la filosofia.
Els continguts són:
  1. Tema 2, veure Què és el saber
  2. Tema 3: Diferència mite-logos. Causes del naixement del pensament racional al món grec. El pensament dels presocràtics. La noció de "physis" i "arjé". Idees bàsiques de la filosofia de Tales de Milet, Pitàgores d'Abdera, Heràclit d'Efes, Parmènides d'Elea i Protàgores de Samos.
Per a més materials i altres recursos, visita:

El pensament mític
Models de saber: filosofia i ciència
Primum laborare, deinde philosophare  


En vídeo:

Pitàgores
Heràclit d'Efes. Resum altres presocràtics
Parmènides d'Elea
Els sofistes i la visió de Plató.
Plató i la teoria de les Idees
Descartes i el dubte metòdic
Descartes: dubte metòdic i metafísica
El critisme kantià
Ana Estela i Gallach
Hi som ja al març i fa unes setmanes que donàrem per tancada l'exposició AGORA: VÍCTIMES DEL FANATISME al passadís del segon pis de la nostra escola, Florida Centre d'Educació Secundària. No patiu, no. Tot està segur i és molt possible que la tornem a montar per a la festa de tancament del curs.

Els collages del mite de la caverna de Plató, no obstant, ens acompanyen cada dia a l'aula de Filosofia.Veritablement, és un goig  tenir un espai tan ample i luminós per convertir-lo en una mena de museu ple de colors, paraules ... i imatges tan magnífiques com aquesta de Mireia Pasqual, Nerea Ruiz i Belen Ramón de 1A de Batxillerat. Un autèntic Van Gogh.

Em sent molt orgullosa del treball que entre tot@s hem fet i per aquest motiu hem decidit presentar a la blogosfera tot el nostre projecte interdisciplinar amb un format que vaig descobrir al bloc Angelus Novus del professor J.A. Castaño. Gràcies de nou. 
 
 Aquest és el mural interactiu de tot 
el projecte ÀGORA


Ana Estela i Gallach
El proper dia 21 anirem a veure la pel.lícula Agora d'Alejandro Amenábar. Com el propi director digué als mitjans en una entrevista, és una pel.lícula sobre el fanatisme a través de la vida d'Hipatia i de la situació històrica que vixqué la seua ciutat a les acaballes del s. IV, un moment que és considerat com el d'acabament del món antic i l'inici de l'Edat Mitjana. Anem a fer un treball interdisciplinar en l'escola arran de la pel.lícula des de les assignatures d'Història i Ciències del Món Contemporani, Física i Filosofia per desbudellar-la, per fer diferents lectures, veure-la des de diferents òptiques.

Des de la Història i la Filosofia, anem a treballar-la en connexió amb Plató i el mite de la caverna, un fabulós text que anticipa la vida d'Hipatia mil anys abans i la de tantes altres persones i col.lectius humans que han lluitat contra el fanatisme en qualsevol de les seues manifestacions, un fenòmen únic en la Natura, divers com lo és tot allò humà i sembla ser que constant, (per no posar-se massa pessimistes i dir permanent) en la Història de la Humanitat, una Història plena de llums i de foscors, com ens recorda Plató al mite. Però a més a més, Hipatia d'Alexandria és una neoplatònica, una dona que inspira la seua vida i obra a les coordenades del pensament de Plató i que lliga com ell l'amor al saber, la felicitat i l'excel.lència humana.

Més de 2400 anys desprès, desprès d'Hipatia i de tants altres, encara no hem aprés la lliçò! Quants de més ens faran falta? Ací teniu les línies mestres del treball que encetem en aquestes dues assignatures.




Ana Estela i Gallach
Enguany com des de fa uns anys, els alumnes de segon de Batxillerat varen fer un treball cooperatiu sobre les matemàtiques arran del llibre VII de la República de Plató. Com que a l'escola és molt habitual de tenir alumnes amb formació musical, fins i tot prou avançada, sempre hem aprofitat per què ells i elles siguen els que ens expliquen els avanços al camp de la música que aportaren els pitagòrics i quines eren les idees de Plató al respecte de l'Harmonia en la formació dels guerrers que han d'ocupar les màximes responsabilitats del govern de la polis ideal, Calípolis.
Les noves tecnologies ens ofereixen l'oportunitat de mostrar-vos una xicoteta mostra del que els alumnes han fet durant els dos darrers anys. Llàstima que sols hem pogut rescatar unes fotos de les grabacions d'enguany. No som uns experts en el vídeo i a més la càmera no funcionava, però aquest petit record per a vosaltres, els que ja no hi esteu i també els que esteu a punt d'abandonar-nos.



Molts alumnes ens haveu regalat la vostra música. Gràcies a tots i totes. Per a Roser i Toni, que estan a la Universitat i al Conservatori, un bes.



Ana Estela i Gallach