Fenomenals, l'alberg, l'hotel, els menjars i fins i tot el xófer. De primera. Una salutació per a Jorge de Catadau. Sempre al nostre abast. Com a experiència vital molt enriquidora per a tothom, molt més del que podríem haver imaginat ningú. I és que els adolescents són incommensurables. Mai acabes de descobrir-los. Com a cap persona, per cert. La fita era monumental. Massa -diria jo-, per a urbanites poc avesats a la muntanya. Però el coratge i l'orgull van fer la resta, les ganes d'autosuperar-se, de no donar-se per vençuts ni vençudes malgrat les butllofes als peus (que també eren monumentals). A parts iguals, dolor i satisfacció, com en la vida. El camí era i és una fantàstica metàfora de la vida. Del que costa tot en la vida, de què l'alegria i el patiment que ens deixa empremta, solen anar junts; de què unides, les persones, som capaços de molt més que a soles. Probablement per a d'alguns, acostumats a la sobreprotecció, a la comoditat, al conformisme, ha estat una demostració del que poden arribar a fer, del que poden arribar a ser. Un moment de creixement personal.


Ha estat un plaer, de veritat, compartir aquestos dies amb vosaltres i els meus col.legues, Paco Lluís i Enric. Un recordatori que espere vos agrade. Bon estiu!