Tal vegada estem donant un xicotet gir en una nova direcció: l'aprenentatge internivells. No és una experiència pedagògicament novedosa. Moltes escoles utilitzen aquesta metodologia d'aprenentatge habitualment als seus centres, sobre tot en la infantil i la primària. Nosaltres hem volgut aprofitar el fruit d'una casualitat per superar una resistència, per posar de l'inrevés la idea de què els majors ensenyen als menuts, reproduïnt l'esquema pedagògic mestre-alumne de nou a petita escala d'edat i tamany. 

Per què els menuts no ensenyen als majors? Per què no trencar les absurdes barreres de l'edat amb què s'organitza els estudiants? Som tots i totes tan diversos que aquestes classificacions són cada dia realment més alienes, més inútils per fer-se'n càrrec de la realitat. I què altra cosa són els conceptes que quadrícules amb les que intentem gestionar el caos, la diversitat, el fluxe de la vida ... diria Nietzsche. Metàfores buides, que han perdut la seua lluentor. Potser ja no ens serveixen i cal esclatar-les ... per reinventar de noves maneres, de noves metàfores amb perfils més brillants. 

El mestre, la mestra no feu més que obrir la porta ... perquè entrara el vent que tot s'envola, que remou les teranyines sàviament teixides per l'aranya ...