El cas de René Descartes i la seua filosofia és realment sorprenent. Aconsegueix combatre l'escepticisme que s'havia instal.lat en l'època i en la seua pròpia joventut amb les seues mateixes armes: amb el dubte.
Descartes era una ment inquieta, desperta, curiosa i a la vegada, atenta, pacient, sistemàtica, que no podia resignar-se a un dubtar per dubtar, a renunciar a la veritat, al coneixement, al saber. Confiat als èxits que havia aconseguit a les matemàtiques (no oblidem que va ser el creador de la Geometria analítica), augura un mètode capaç de recuperar la veritat per a la filosofia del moment (prou qüestionada per obsoleta) i per a la resta de les ciències.
El principi bàsic d'aquest mètode serà dubtar, considerar com a fals tot allò del qual pugam dubtar per trobar si hi ha alguna veritat segura, evident, de la qual pugam estar segurs. Aquesta nova actitud científica, crítica que no accepta les veritats establertes és el nucli del seu escepticisme metodològic.
Si vols endinsar-te amb ell a las tasca de dubtar,
si vols aprofundir als arguments cartesians per arribar a cercar les veritats
que serviran per fonamentar el coneixement humà, sols has de continuar
llegint i navegant amb el web de FILOXARXA: a
l'explicació, els diagrames i els textos del propi Descartes.
Bon viatge, amic i amiga, si ets
atrevit/a, valent/a, una ment oberta com la de Descartes i vas a llençar-te a
fer el camí. Si no, adéu i tal vegada algun dia, hi tornaràs. En qualsevol cas,
no oblides deixar els teus comentaris.
Publica un comentari a l'entrada