Ana Estela i Gallach
 Molts pensadors i polítics han reflexionat des del segle XIX sobre quin és el model social, polític i econòmic més just. El liberalisme, el socialisme i la socialdemocràcia són 3 respostes que constituexen el nostre passat i el nostre present. Les societats democràtiques actuals com l'espanyola són un producte d'aquest procés històric i vos propose un breu anàlisi des d'aquesta perspectiva de 3 casos documentats en vídeo, que fareu al vostre quadern i discutirem a classe.


CAS 1. LES DECLARACIONS DE LA CONFERÈNCIA EPISCOPAL ESPANYOLA

Un dels trets del liberalisme del s. XIX va ser la defensa d'un Estat laïc, que fora del tot coherent amb la idea de la llibertat religiosa. Així doncs, l'Estat es convertia en el garant d'aquest bén tan preciat i qualsevol confesió religiosa (catòlica, protestant, etc) quedava al marge del poder polític: la separació entre el poder polític i el religiós, iniciada en el XVII, quedava fermament segellada.

 ¿Es cert a hores d'ara? ¿Què opines?


CAS 2. LA LLEI DE DEPENDÈNCIA A DEBAT.

La socialdemocràcia preten aconseguir superar les mancances del liberalisme i del socialisme, és a dir, una societat igualitària i lliure en el marc del capitalisme. Per aconseguir-ho un dels elements més destacats és l'Estat del Benestar. Es tracta de què siga l'Estat i no el mercat, qui promoga les polítiques per aconseguir la igualtat en les oportunitats i llibertats dels ciutadans, çò és, legislar per donar les mateixes oportunitats de realització personal i benestar als més desafavorits en el mercat. Una de les mesures posades en marxa recentment és l'anomenada Llei de Dependència. 

Informa't un poc al vídeo i fes un comentari crític sobre la llei, les dificultats de la seua posada en marxa, etc.  

¿Ets partidari de polítiques d'aquest tipus o 
més bé, estas d'acord al darwinisme social?

CAS 3. OBAMA CONTRA ELS BANCS

La crisi internacional ha sacsejat el món sencer i com és habitual en aquesta fase del capitalisme global els més perjudicats han estat els països i sectors més desafavorits. Pel contrari, els primers en rebre gegantines ajudes econòmiques del Govern de Washington i altres del món han estat les grans entitats bancàries, malgrat les seues activitats financeres i especulatives han estat una de les causes més importants de la crisi. Ara l'Administració Obama ataca als bancs.

¿Eren justes les ajudes que reberen els bancs en EUA i altres països? ¿Quin són els motius del canvi de rumb de la política d'Obama en relació a les grans institucions financeres? ¿Què opines?

0 Responses

Publica un comentari a l'entrada