Ana Estela i Gallach
Aquest és un conte anònim. Em sembla un bonic exemple de què en la vida tot és holístic,  tot hi és en un perfecte maridatge, encara que a les nostres disciplines i a l'ensenyar-les ens esforcem per dividir, per traçar fronteres, aquestes són del tot artificials. Dividim els sabers i desprès esperem que, d'una manera quasi màgica, tot torne a estar integrat de manera que ens siga útil per a la vida. Mireu que he dit per a la vida. Perquè la vida, la nostra vida és un tot que cal saber administrar amb intel·ligència i bones dosis de passió. Hume digué que " La raó és i deu ser l'esclava de les passions" i és ben cert. Res que pague la pena es fa sense bones dosis de passió. Es el condiment imprescindible, però com la sal i el pebre a la seua justa mesura.  És per això que ensenyar és ensenyar per a la vida i la vida és tot el que tenim i tot el que som. Aquest caràcter holístic de la vida és el que obliga a que l'educació també siga holística, siga formativa i multidisciplinària. Que ens ensenye sobre tot a ser persones, bones persones, persones sàvies, persones cultivades, que han cuidat de si mateixos, dels seus afectes, del seu cos, de la seua parla. Perquè en tots els nostres actes es respira el que som. 

No cauré en la temptació d'explicar el conte. No tenia títol -ni el té-, ni estava en valencià, però m'he atrevit humilment a escriure'l a la nostra llengua. 

El jove deixeble d'un filòsof savi aplega a sa casa i li diu:
- Escolta, mestre, un amic teu estigué parlant de tu amb malevolència ...
- Espera un moment! - el va interrompre el filòsof -, Ja has fet passar per les tres reixes el que vaig a contar-me?
- Com, les tres reixes?
- Si. La primera és LA VERITAT. ¿Estàs segur de què el que vols dir-me és absolutament cert?
- No. El vaig sentir comentar a uns veïns.
- Almenys, l'hauràs fet passar per la segona reixa, que és LA BONDAT. Això que desitges dir-me, és bo per a algú?
- No, en realitat, no. Al contrari ...
- Ah, vaja! La última reixa és LA NECESSITAT. És necessari fer-me saber això que tant et preocupa?
- És clar que no. 
- Aleshores, -digué el savi somrient-, si no és veritat, ni bo, ni necessari, soterrem-lo a l'oblit!


0 Responses

Publica un comentari a l'entrada